logo
Santiago Rusiñol

JOSEP MARIA SUBIRACHS

“Per Subirachs, l’art és sempre metàfora, per tant una constant en el seu exercici creatiu és la preocupació pels plantejaments de caràcter simbòlic i per la recerca de les equivalències dels valors que pot tenir un element. Els símbols que utilitza no són monose¬màntics, en molts casos no tenen un sentit únic: així ens podem trobar com la forma de l’esfera, que és l’element geomètric més perfecte, pot significar tant la lluna (mort), com el sol (vida) o la mateixa perfecció.

D’altra banda, la vida de Subirachs gira al voltant de dos pols existencials, dos grans temes que trobarem constantment repetits en la seva obra: la solitud i la mort. Mentre que la solitud pot ser superada a través de l’amor (simbolitzat en molts casos per la figura femenina o el fil d’Ariadna que ajuda a sortir a l’home de la solitud representada pel laberint), l’art, per altra part, és l’únic que s’oposa a la mort donat el seu caràcter intemporal i metafísic.

De fet, molts escrits de Subirachs argumenten el perquè de la necessitat de l’art. Per a l’escultor, «la raó profunda de l’art és la consciència que l’home té de la mort... L’ésser humà, davant la tràgica informació que la vida té un límit, es revolta i inventa l’art per defensar-se de la desesperació, en un suprem esforç per lluitar amb honor en una batalla perduda per endavant...» Si l’art s’oposa a la mort, els artistes són els forjadors, diu Subirachs, «d’uns éssers que ens acompanyen i ens consolen...; ens redimeixen i ens donen la mà a través del temps. Aquests éssers tenen nom: són la reina Nefertiti, els guerrers de Riace, el Panteó d’Agripa, Santa Maria del Mar, la Sixtina...» Malgrat la mort i l’erosió del temps, l’obra d’art perdura, és immortal.

Judit Subirachs Burgaya explica que, a vegades, la simbologia de l’artista pren un protagonisme inquietant. Difícilment, l’espectador pot restar indiferent davant les reiterades al·lusions a la solitud, l’erotisme, el pas del temps, l’erosió, la destrucció, la mort.”

Fragment de L’alfabet simbòlic de Subirachs

catalàholandes
cobertaerotisme
Fullejar el llibre
L'art es l'erotisme de la història

Josep Maria Subirachs
L’ART ÉS L’EROTISME
DE LA HISTÒRIA
i altres textos

Epíleg
L’alfabet simbòlic de Subirachs
per Imma Fontanals

"Si considerem l’art com un antídot de la mort i el comparem a la relació sexual, antídot de la soledat, podria semblar que l’espectador de l’obra d’art és un voyeur. L’espectador, «l’usuari», participa d’una manera receptiva en aquesta relació que té com a nucli central l’obra d’art. El contacte artista-espectador és com una còpula, i l’art no existiria si no hi hagués aquesta estreta comunicació. Sovint, sobretot a partir del segle XX, el contemplador complementa i acaba l’obra començada pel seu autor."

Josep Maria Subirachs
L’art es l’erotisme de la història

Índex

Característiques

Llengua: català
Format: 19 x 28 cm
Enquadernació: rústica
Pàgines: 80
Any d'edició: 2003
ISBN: 84-8334-502-1

Preu: 15 €

fletxaComanda del llibre L'art es l'erotisme de la història
Enllaç de compra segura a la web d’Editorial Mediterrania

 

Il·lustracions

dona laberint
subi teta donaesquelet

ARTmediterrània

Enllaç a altres llibres de Subirachs

Subirachs a la Sagrada Família / Subirachs. Le dur désir de créer / Aproximació a l'obra gràfica de Subirachs / Làmines / Litografies / pósters

Enllaç a altres artistes (en construcció)

Santiago Rusiñol / Subirachs / Anglada-Camarasa / Francesc Domingo / Dalí / Josep Mompou / Joan Abello / Pere Borrell / Antoni Amat / Josep Uclés / Enrique Ortuño / Romà Vallés / Joan Junyer / Gerard Rosés / Josep Puigmartí / Violano / Muma / Sagrada Familia / Catàlegs